Dall’Atlante Demologico Lombardo ecco una vecchia storia narrata a Brescia
Tanto tempo fa, Gennaio aveva trenta giorni. Avvenne, un anno, che negli ultimi due sbucasse dalle nubi un bel sole caldo e una merla, facendosi beffe del mese, fece uscire dal nido i suoi piccoli. Non contenta, canzonò il povero Gennaio con queste parole: Zenèr, Zeneròt, m'encàla mia de tè, perchè g'ò föra i mè merlòcc.
Offeso, Gennaio lanciò la sua offensiva: provocò per due giorni un gran freddo e, non contento, ne chiese pure in prestito uno a Febbraio. La merla, con i piccoli, si rifugiò in un camino e ne uscirono tutti neri, per sempre.
E per chi volesse sentirla in versione originale ecco come suona in dialetto
La mèrla.
I mèrli, 'na ólta i gh'ìa le pène biànche, ma chèl envéren lé l'éra stàt en bèl envéren e lé, la mèrla, la gà dìt: "Zenér de la màla gràpa per tò despèt gó i uzilì 'ndela gnàta". A lü, 'l Zenér, gh'è nìt adòs 'n pó de ràbia, e 'l gà dìt: "spèta mèrla che te la faró mé adès a té, e se te sét biànca mé te faró ègner négra". E pò dòpo 'l gà dit: "Dù ghe i ó e giü 'n prèstet el töaró e se te sét biànca, mé te faró ní négra". E alùra 'l gà fàt nì fò 'n frèt che se n'ìa mài vést giü compàgn.
Lé la mèrla la saìa piö che fà cói sò uzilì ndèla gnàta, e isé l'è nàda a rifügiàs endèla càpa del camì; dré al camì va sö 'l föm e lùr i uzilì i è déentàcc töcc négher, e quànche i è nicc fò de là, la mèrla la gh'ìa mìa piö le pène biànche, ma la ghe i éra négre. Alùra Zenér, töt sudisfàt, el gà dìt: "Tò mèrla, che te l'ó fàda mé staólta: se te se stàda biànca mé t'ó fàt ní négra e isé te làset lé de seghetà a tiràm en gìr.
Qualcuno la sa tradurre in italiano?